Track17, world on the string

amb la colaboració de Josep Saguer de Musitekton (Barcelona)

Primavera, la teva força entra dins meu quan sóc al bosc, aquí mateix, al costat del rierol,a l’albada les plantes creixen sense fre per la lluita de poder enfilar-se fins als magnífics finestrals.

Joseph Beuys

La Cançó de la Innocència és una performance introductòria a la instal.lació Track17,world on the string, concebuda per a l’ espai del dormitorium de l’Abadia de Groeninge de la ciutat de Kortrijk.El títol refereix a dos poemes de William Blake, El Tigre i l’ Anyell, els dos personatges que a través de la dansa ,en un diàleg dinàmic, bescanvien una empatia confrontada sobre els conflictes socials que generen la incomprensió de la llibertat, l’exili o les fronteres i els drets humans. L’anyell actua amb l’ànima del tigre –burning bright in the forest of the night-, i aquest ho fa amb l’ànima de l’anyell – such a tender voice, la performance apel.la a la veu , els somnis i la memòria adormida de moltes dones als esdeveniments importants en èpoques de canvis i revoltes socials, un son perllongat, el malson de no haver participat en una vida col.lectiva.  

Així és com he concebut un espai sonor per a la innocència i l’experiència, contextualitzant el so del son i el somni de la vida de les dones que van conviure a l’Abadia de Kortrijk a finals del s XVI, totes elles compartiren la polifonia nocturna a l’espai del dormitorium. Dues noies adolescents ballen l’experiència de l’anyell i la innocència del tigre, invertint en aquest cas, els dos estats de l’ànima que nomema Blake.

La veu d’Arianna Savall cantant Anima Nostra sona durant la representació en senyal de la nostra identitat, brillant, dins la nit, malgrat  la represàlia del foc del que n’ha estat objecte. En conseqüència,  pren forma una escultura sonora nomenada La porta d’Europa, construïda amb la tensió de les cordes de clavecí aferrades a un marc de fusta i dues barres de ferro que la sustenten, a l’espera de tots aquells que desitgin tocar-la i traspassar el llindar per a esdevenir lliures, siguin immigrants internacionals o exiliats polítics. En aquesta paradoxal innocència hi té lloc la reinterpretació dels somni de les dones de l’Abadia: alçar els braços lentament fins arribar a tocar les cordes de les arpes amb llurs dits i així guarir-les, aconseguint una vibració homòfona per a una escolta digne que focalitzi accions amb coherència.

El joc com a comportament social a la instal·lació mediatitza amb el so, la reflexió de la llibertat, l’escolta activa de la nostra societat passa per pensar i escoltar la proximitat de l‘altre, saber-ne i compartir l’experiència, fent palès el respecte. En aquest no-lloc i al costat d’una petita finestra es situa una taula baixa, és una arpa que necessita de la pressió d’una eina, la forquilla, però no d’una, sinó, de dues. No puc apel.lar a la sonoritat de l’escultura si no és gràcies a la intervenció del públic i la curiositat que mena el joc cap  a una obra que no participa del silenci.

Assenyalant des de l’inici un so, lliure de ser interpretat per el visitant, que l’acompanya en tot moment, la llum natural d’una finestra s’obre a la nostra mirada inquieta cap al món i retroba el seu propi sentit: el món oscil.lant en una corda, és la reflexió de la distància crítica de la pròpia mirada.

Una tercera arpa té una de les cordes tallada, destensada i no pot més que esllavissar-se cap a les cordes veïnes per a trobar-ne el refugi i guarir gràcies al frec de les mans de les dones, untades amb greix animal, com també gràcies a les mans del públic productor, actiu i creador implicat en el joc implícit amb el món. Empenyent una comprensió de la diversitat cultural i social tant per els sons greus com per els sons aguts, no hi ha partitura escrita. L’escolta activa dels exiliats polítics de Catalunya o d’altres països, o els qui han escollit deixar la seva terra per a tenir una vida digna, necessita de la comprensió de totes les portes d’Europa.

La primavera descrita per Beuys queda estroncada un any més tard, al 1943, quan patí un accident d’aviació a Crimea que li ocasionà greus ferides, fou amb greix animal com va guarir i embolcallat amb feltre, acollit per uns tàrtars nòmades.

The world performed a song of innocence, on the string.

Anna Marín, primavera de 2018

Referencias